Bon dia, Arribant al final del projecte, vull presentar la introducció cap al viatge que plantejo dirigit al visitant, per rebre les vostres sensacions i expectació. La video instal·lació pretén despertar els sentits de l’espectador que de manera individual, se li proposa un viatge introspectiu i reflexiu cap a un mateix. Per aquest motiu, l’experiència comença en l’entrada a l’espai (carpa de 2mx2m), el visitant seu a una cadira davant d’un micro i d’un mirall, es posa uns cascos i…
Bon dia, Arribant al final del projecte, vull presentar la introducció cap al viatge que plantejo dirigit al visitant, per rebre les vostres sensacions i expectació. La video instal·lació pretén despertar els sentits de l’espectador que de manera individual, se li proposa un viatge introspectiu i reflexiu cap…
Bon dia, Arribant al final del projecte, vull presentar la introducció cap al viatge que plantejo dirigit al visitant,…
Bon dia,
Arribant al final del projecte, vull presentar la introducció cap al viatge que plantejo dirigit al visitant, per rebre les vostres sensacions i expectació.
La video instal·lació pretén despertar els sentits de l’espectador que de manera individual, se li proposa un viatge introspectiu i reflexiu cap a un mateix. Per aquest motiu, l’experiència comença en l’entrada a l’espai (carpa de 2mx2m), el visitant seu a una cadira davant d’un micro i d’un mirall, es posa uns cascos i abans que comenci la projecció visual, passa això.
El projecte és força complex a nivell instal·lació, o almenys per mi que és la primera vegada que realitzo una cosa així. Per aquest motiu ho comparteixo, perquè el meu propòsit és sensorial i tinc por d’haver perdut l’objectivitat.
Em resulta molt interessant l’audio. Suggerent. I la idea de veure’s reflectit en un mirall per a treballar de forma individual m’agrada, però al fòrum vas escriure: “projectar sobre el cos de l’espectador”, i en aquesta entrada no parles sobre això. Has canviat d’idea? Es projectarà alguna peça de videocreació? Podries desenvolupar una mica més la idea?
Per altra banda, m’ha vingut un artista al cap quan he llegit i escoltat l’audio, Núria Güell. A veure si et pot ser d’ajuda.
Disculpa, no havia vist el primer post!! Ara tinc les coses més clares, jeje! Em sembla súper interessant, encara més! Em ve al cap la idea de reduir més l’espai o aïllar més l’espectador per crear un clima més ìntim si es possible. M’agrada la sensibilitat amb la que parles i descrius la teva feina, segur que es veu reflectida a la peça.
M’agradaria recomanar-te una fotografa, la Gertrude Käsebier. Crec que la seva temàtica i la seva forma de pensar van molt lligades al que he pogut veure del teu treball.
La meva idea és “aïllar” l’espectador i projectar un vídeo sobre l’abús sexual infantil. Donar veu a un problema social molt important. L’espectador haurà d’introduir el cap dins la caixa i només veurà el monitor on es projectarà la peça de videocreació. A través dels altaveus sonarà un…
La meva idea és “aïllar” l’espectador i projectar un vídeo sobre l’abús sexual infantil. Donar veu a un problema…
La meva idea és “aïllar” l’espectador i projectar un vídeo sobre l’abús sexual infantil. Donar veu a un problema social molt important. L’espectador haurà d’introduir el cap dins la caixa i només veurà el monitor on es projectarà la peça de videocreació. A través dels altaveus sonarà un fil musical d’una temàtica totalment oposada a les imatges que s’estaran reproduint. La idea és crear un desconcert en la persona que està mirant el vídeo.
El material que utilitzaré serà una caixa gran que pintaré de negre per fora i per dins. Un monitor petit incrustat i un altaveu, que aniran incrustats a la caixa.
Per començar enhorabona, penso que és realment important tractar aquest tipus de temàtiques a través de l’art, com seria l’abús sexual infantil.
El fet d’aïllar l’espectador i que l’únic que l’envolti sigui un fons negre i la pantalla on es reproduirà la peça de vídeo és una gran idea per tal d’obligar a l’espectador a “mirar” de front aquesta problemàtica. Potser és un tema que a alguns els desperta incomoditat, malestar, tristesa, por, angoixa… Però és realment necessari treure a la llum aquesta part, per desgràcia, que ens acompanya en la realitat.
Per tant, penso que la part tècnica i física, amb la seva senzillesa, està molt ben resolta i acompanya i ressalta el missatge que vols transmetre.
D’altra banda, referent a les imatges que vols que es reprodueixin, tot i que giraran entorn l’abús sexual, no has especificat de quina manera realitzaràs la peça de vídeo. És a dir, tens pensat apropiar-te d’imatges ja existents i crear un muntatge? Seran imatges explícites? Les extrauràs d’alguna pel·lícula? D’alguna notícia? Faràs una recopilació de testimonis reals explicant la seva pròpia experiència, o explicada a partir d’amics i familiars, o serà una recreació creada per tu i des del teu punt de vista?… Les possibilitats són infinites, el vídeo, al ser l’element més important (per a mi) de l’experiència, crec que és necessari que li donis un parell de voltes a què és el que vols transmetre exactament, per tal de crear una peça acord amb el missatge , emoció o pensament desitjat.
Potser, si les imatges son més aviat “dures” i impactants, al voler fer un contrast amb l’àudio i, d’aquesta manera, desconcertar al públic, et proposo fer ús de música clàssica. Si per contra decideixes fer ús d’una recopilació, per exemple, de testimonis que hagin patit abús, personalment no acompanyaria el vídeo de música, crec que tan sols faria ús de la seva paraula per a no interferir en les vivències que comparteixen, intercalant paraula i silenci.
Crec que també podria ajudar-te l’efecte Kuleshov, aquest és un fenomen del muntatge cinematogràfic demostrat pel cineasta Lev Kuleshov. S’afirma que va realitzar un experiment que es basa en intercalar una mateixa presa d’un actor amb un plat de sopa, un taüt i una nena jugant. L’audiència va percebre diferents expressions en cada seqüència, per tant, es va demostrar que el muntatge té moltíssima influència en la comprensió semàntica d’allò que apareix en una escena. (T’animo a que investiguis sobre els experiments que s’han realitzat)
Així com amb el muntatge, també ocorre amb la música, que pot canviar el significat de la mateixa escena, complementar l’acció de les imatges, intensificar, contrastar… En definitiva, també forma part de la interpretació de les imatges i de la resposta del públic.
Això t’ho comento per si t’ajuda a reflexionar entorn les imatges que seleccionis, ja siguin apropiades o creades, i el posterior muntatge que aquestes tindran per a formar la teva peça. Perquè potser, no et calen imatges impactants, pots fer entendre al públic la temàtica que tractes a través del muntatge i la música!
Molta sort i ànims, espero haver-te ajudat amb el comentari i les propostes!
Volia fer un vídeo per tractar amb molta cura i respecte. El que he fet ha estat un muntatge amb fotografies de calçat d’infants que han patit abusos sexuals. Les fotografies les he fet jo mateixa. A la peça de videocreació van apareixent els diferents calçats amb el nom, l’edat i la població de cada nen i nena. Crec que és una forma impactant de mostrar aquesta realitat. Ja tinc la peça acabada, però m’estic mirant això de l’efecte Kuleshov i potser sigui interessant afegir alguna imatge més “explicita” sobre el tema perquè quedi més clar. Li he de donar una volta. Tu què en penses?
Per altra banda, encara no tinc triada la música, la teva proposta de música clàssica ha fet trontollar la meva idea inicial, gràcies perquè és molt bona idea!
Moltes gràcies pel teu comentari, m’ha estat molt útil.
Segons Daniel de Gracia, la teoria del reflex, d’arrels marxistes, concep la realitat objectiva a través de la qual l’humà adquireix coneixement i forma (de Gracia,?).…
Segons Daniel de Gracia, la teoria del reflex, d’arrels marxistes, concep la realitat objectiva a través de la qual l’humà adquireix coneixement i forma (de Gracia,?). Una construcció social de la identitat. La filòsofa Judith Butler diu que “el gènere és la representació estilitzada del cos, un conjunt d’actes repetits en un marc estrictament…
Segons Daniel de Gracia, la teoria del reflex, d’arrels marxistes, concep la realitat objectiva a través de la qual l’humà adquireix coneixement…
Segons Daniel de Gracia, la teoria del reflex, d’arrels marxistes, concep la realitat objectiva a través de la qual l’humà adquireix coneixement i forma (de Gracia,?). Una construcció social de la identitat.
La filòsofa Judith Butler diu que “el gènere és la representació estilitzada del cos, un conjunt d’actes repetits en un marc estrictament regulador que va quallant al llarg del temps per produir l’aparença i la sensació d’alguna cosa natural, permanent” (Garcés,2019). Per tant, el gènere i totes les classes subordinades (raça, classe) són una ficció cultural, un efecte performatiu d’actes reiterats on no hi ha res d’autèntic.
La cosificació dels cossos forma part de l’estratègica visual estereotipada dels mitjans de comunicació que contribueixen a configurar constantment l’estètica i moda del cos. La representació és un aparell privilegiat de generació/difusió d’ideologia (Ruido,2004). L’eina predilecta del poder capitalista i patriarcal hegemònic.
Amb aquest projecte d’instal·lació artística pretenc, a través del reflex, criticar i desconstruir aquesta representació estereotipada, construida i imposada de la identitat, per iniciar una nova construcció subjectivades del ventre matern, una oportunitat per a començar de nou. Però… abans de tornar a néixer, s’ha de morir.
Convido a l’espectador a reflexionar el reflex de mirall, a través del mateix reflex. Un qüestionament retòric, que va més enllà del reflex estigmatitzat.
La instal·lació serà una experiència única, individual i íntima. Constarà d’una cadira col·locada davant d’un mirall. Darrere el visitant s’instal·larà un projector en alçada, que projectarà sobre el mirall a una distància i col·locació estratègica, per tal que el reflex de la peça videogràfica es reflecteixi en el cos de l’espectador i que aquest en pugui veure el reflex a través del mirall.
Una altra possibilitat a valorar és que el projector projecti directament sobre el cos de l’espectador i que aquest visualitzi el reflex a través del mirall. Aquesta opció seria vàlida, però conceptualment m’interessa més l’altra.
Actualment, estic component l’ambient sonor de l’espai i pretenc construir una narració videogràfica i sensorial a partir d’una varietat de tipologies d’imatges; fotografies, radiografies, imatges construïdes a partir d’imatges d’arxiu i programari tecnològic específic, imatges antigues amb característiques que qüestionen l’estètica i la norma tant artística com cultural… Imatges que aportin bellesa a un relat poètic on la música i un text narrat acompanyaran al viatger a transcendir l’activitat imperant del neocòrtex. Una immersió cap a l’essència més pura.
Comparteixo algunes de les imatges que estic recopilant i component.
Bibliografia
De Gracia, Daniel. Teoria del reflex, Gust, Mediació, Espècies de capital, Nivel de cultura. Glossari de termes de sociología de l’art. PID_00267434
Garcés, Marina.2019. El problema de la diferència PID_00155355
Ruído, Maria (2004) ¡Mamá, quiero ser artista! Apuntes sobre la situación de algunas
trabajadoras en el sector de la producción de imágenes, aquí y ahora. A la deriva por
los circuitos de la precariedad femenina. Madrid: Traficantes de Sueños.
Et passo a comentar una mica la teva proposta per si et pot servir d’ajuda.
En primer lloc penso que és una idea senzilla però molt efectiva: res millor que reflexionar sobre els “inconvenients” o conseqüències de la construcció de l’individu a través de la mímesi, que exposant el nostre cos davant un mirall, veure l’aparador extern i imposat enfrontat al nostre propi bagatge.
Menciones alguns referents sobre la teoria del reflex com l’aportació de Daniel de Gracia al “Glossari de termes de sociologia de l’Art”, et puc afegir que consultis el capítol “La cuestión de la identidad cultural”de Stuart Hall, concretament la pàgina 375 on parla una mica d’aquest concepte. Et passo l’enllaç: https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/20205_20305/70752.pdf
Parles de la cosificació del cos de la dona i a l’hora de qüestions d’identitat de raça o social… al meu veure el discurs seria una mica més clar si et decidissis per alguna de les dues opcions: o bé centrar-te en el gènere o bé en una qüestió més general de construcció de la identitat.
L’ús de radiografies, com proposes, pot ser molt interessant perquè mostra la primera capa de l’èsser (l’esquelet) desprovista de tota interpretació a partir d’on tot es pot construir.
Formalment, no sé si ja has fet alguna prova a casa de com pot funcionar la instl·lació, en tot cas jo ho he provat amb una petita llanterna (lot) per entendre el que volies fer, i perquè funcionès he hagut de posar-la a uns pocs centímetres del mirall i després col·locar el meu cos també molt aprop del mirall. Hauràs de jugar molt amb la distància focal o concentrar bé el focus provinent del projector. Entenc que voler fer seure l’espectador és per tenir localitzat sempre en un mateix lloc el seu ventre on van les projeccions, cosa que em sembla lògic, així la contemplació i experimentació de l’obra pot ser completa i suficientment immersiva. Evidentment l’opció 2 de projectar directament sobre la persona és més fàcil, però a mi també m’agrada més i trobo més coherent la primera.
Molts d’ànims per la realització de la peça, ho trobo molt interessant i enriquidor.
El primer moment m’atrauen molt les imatges i sons que presentes, em sembla que generen aquest espai íntim de reflexió personal que estàs buscant. Realment et transporten cap a una altra banda… Aquest tipus de bellesa no normativitzada, em sembla molt suggerent. No sé si coneixes el concepte wavi sabi que parla sobre la bellesa de la imperfecció, d’allò inacabat i en cert grau rústic, potser et podria interessar. El tema sobre la identitat també pot donar bastant joc per trobar imatges en aquesta línia…
Pel que fa a la videoinstal·lació en si mateixa, ahir, també vaig estar intentant entendre com funcionaria. I em va falta una mica per acabar d’entendre i visualitzar a nivell tècnic com funcionaria. Conceptualment, en relació amb la teoria del reflex, em sembla ben lligat la idea del mirall i les projeccions. Respecte a les dues propostes que planteges no sé si la projecció directa sobre la persona funcionaria si porta robes fosques… Igualment, conceptualment també com la Maria del Carme i tu comenteu, també m’encaixa millor l’altra opció.
Espero que et quedi el projecte ben xulo! D’entrada atrapa.
M’encanta la idea que la projecció sigui directament al mirall sobre la silueta de la persona. Desconec una mica els temes tècnics, però em genera dubtes el fet de la llum sobre el mirall que pugui anul·lar la silueta de la persona. Tot és qüestió de provar-ho, oi? Desitjo que hagis pogut trobar la forma, ja que la proposta em sembla increïble!
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre. L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…
Hola!
Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.
Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.
L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura.
Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.
Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Xènia!
Em resulta molt interessant l’audio. Suggerent. I la idea de veure’s reflectit en un mirall per a treballar de forma individual m’agrada, però al fòrum vas escriure: “projectar sobre el cos de l’espectador”, i en aquesta entrada no parles sobre això. Has canviat d’idea? Es projectarà alguna peça de videocreació? Podries desenvolupar una mica més la idea?
Per altra banda, m’ha vingut un artista al cap quan he llegit i escoltat l’audio, Núria Güell. A veure si et pot ser d’ajuda.
Gràcies!
Salutacions,
Hola, de nou!
Disculpa, no havia vist el primer post!! Ara tinc les coses més clares, jeje! Em sembla súper interessant, encara més! Em ve al cap la idea de reduir més l’espai o aïllar més l’espectador per crear un clima més ìntim si es possible. M’agrada la sensibilitat amb la que parles i descrius la teva feina, segur que es veu reflectida a la peça.
M’agradaria recomanar-te una fotografa, la Gertrude Käsebier. Crec que la seva temàtica i la seva forma de pensar van molt lligades al que he pogut veure del teu treball.
Gràcies i disculpa l’enrrenou!
Salut!