Procés Projecte Videocreació
Segons Daniel de Gracia, la teoria del reflex, d’arrels marxistes, concep la realitat objectiva a través de la qual l’humà adquireix coneixement i forma (de Gracia,?). Una construcció social de la identitat.
La filòsofa Judith Butler diu que “el gènere és la representació estilitzada del cos, un conjunt d’actes repetits en un marc estrictament regulador que va quallant al llarg del temps per produir l’aparença i la sensació d’alguna cosa natural, permanent” (Garcés,2019). Per tant, el gènere i totes les classes subordinades (raça, classe) són una ficció cultural, un efecte performatiu d’actes reiterats on no hi ha res d’autèntic.
La cosificació dels cossos forma part de l’estratègica visual estereotipada dels mitjans de comunicació que contribueixen a configurar constantment l’estètica i moda del cos. La representació és un aparell privilegiat de generació/difusió d’ideologia (Ruido,2004). L’eina predilecta del poder capitalista i patriarcal hegemònic.
Amb aquest projecte d’instal·lació artística pretenc, a través del reflex, criticar i desconstruir aquesta representació estereotipada, construida i imposada de la identitat, per iniciar una nova construcció subjectivades del ventre matern, una oportunitat per a començar de nou. Però… abans de tornar a néixer, s’ha de morir.
Convido a l’espectador a reflexionar el reflex de mirall, a través del mateix reflex. Un qüestionament retòric, que va més enllà del reflex estigmatitzat.
La instal·lació serà una experiència única, individual i íntima. Constarà d’una cadira col·locada davant d’un mirall. Darrere el visitant s’instal·larà un projector en alçada, que projectarà sobre el mirall a una distància i col·locació estratègica, per tal que el reflex de la peça videogràfica es reflecteixi en el cos de l’espectador i que aquest en pugui veure el reflex a través del mirall.
Una altra possibilitat a valorar és que el projector projecti directament sobre el cos de l’espectador i que aquest visualitzi el reflex a través del mirall. Aquesta opció seria vàlida, però conceptualment m’interessa més l’altra.
Actualment, estic component l’ambient sonor de l’espai i pretenc construir una narració videogràfica i sensorial a partir d’una varietat de tipologies d’imatges; fotografies, radiografies, imatges construïdes a partir d’imatges d’arxiu i programari tecnològic específic, imatges antigues amb característiques que qüestionen l’estètica i la norma tant artística com cultural… Imatges que aportin bellesa a un relat poètic on la música i un text narrat acompanyaran al viatger a transcendir l’activitat imperant del neocòrtex. Una immersió cap a l’essència més pura.
Comparteixo algunes de les imatges que estic recopilant i component.
Bibliografia
De Gracia, Daniel. Teoria del reflex, Gust, Mediació, Espècies de capital, Nivel de cultura. Glossari de termes de sociología de l’art. PID_00267434
Garcés, Marina.2019. El problema de la diferència PID_00155355
Ruído, Maria (2004) ¡Mamá, quiero ser artista! Apuntes sobre la situación de algunas
trabajadoras en el sector de la producción de imágenes, aquí y ahora. A la deriva por
los circuitos de la precariedad femenina. Madrid: Traficantes de Sueños.
Debat3el Procés Projecte Videocreació
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Xenia!
Et passo a comentar una mica la teva proposta per si et pot servir d’ajuda.
En primer lloc penso que és una idea senzilla però molt efectiva: res millor que reflexionar sobre els “inconvenients” o conseqüències de la construcció de l’individu a través de la mímesi, que exposant el nostre cos davant un mirall, veure l’aparador extern i imposat enfrontat al nostre propi bagatge.
Menciones alguns referents sobre la teoria del reflex com l’aportació de Daniel de Gracia al “Glossari de termes de sociologia de l’Art”, et puc afegir que consultis el capítol “La cuestión de la identidad cultural”de Stuart Hall, concretament la pàgina 375 on parla una mica d’aquest concepte. Et passo l’enllaç: https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/20205_20305/70752.pdf
Parles de la cosificació del cos de la dona i a l’hora de qüestions d’identitat de raça o social… al meu veure el discurs seria una mica més clar si et decidissis per alguna de les dues opcions: o bé centrar-te en el gènere o bé en una qüestió més general de construcció de la identitat.
L’ús de radiografies, com proposes, pot ser molt interessant perquè mostra la primera capa de l’èsser (l’esquelet) desprovista de tota interpretació a partir d’on tot es pot construir.
Formalment, no sé si ja has fet alguna prova a casa de com pot funcionar la instl·lació, en tot cas jo ho he provat amb una petita llanterna (lot) per entendre el que volies fer, i perquè funcionès he hagut de posar-la a uns pocs centímetres del mirall i després col·locar el meu cos també molt aprop del mirall. Hauràs de jugar molt amb la distància focal o concentrar bé el focus provinent del projector. Entenc que voler fer seure l’espectador és per tenir localitzat sempre en un mateix lloc el seu ventre on van les projeccions, cosa que em sembla lògic, així la contemplació i experimentació de l’obra pot ser completa i suficientment immersiva. Evidentment l’opció 2 de projectar directament sobre la persona és més fàcil, però a mi també m’agrada més i trobo més coherent la primera.
Molts d’ànims per la realització de la peça, ho trobo molt interessant i enriquidor.
Carme
Hola Xenia,
El primer moment m’atrauen molt les imatges i sons que presentes, em sembla que generen aquest espai íntim de reflexió personal que estàs buscant. Realment et transporten cap a una altra banda… Aquest tipus de bellesa no normativitzada, em sembla molt suggerent. No sé si coneixes el concepte wavi sabi que parla sobre la bellesa de la imperfecció, d’allò inacabat i en cert grau rústic, potser et podria interessar. El tema sobre la identitat també pot donar bastant joc per trobar imatges en aquesta línia…
Pel que fa a la videoinstal·lació en si mateixa, ahir, també vaig estar intentant entendre com funcionaria. I em va falta una mica per acabar d’entendre i visualitzar a nivell tècnic com funcionaria. Conceptualment, en relació amb la teoria del reflex, em sembla ben lligat la idea del mirall i les projeccions. Respecte a les dues propostes que planteges no sé si la projecció directa sobre la persona funcionaria si porta robes fosques… Igualment, conceptualment també com la Maria del Carme i tu comenteu, també m’encaixa millor l’altra opció.
Espero que et quedi el projecte ben xulo! D’entrada atrapa.
M’encanta la idea que la projecció sigui directament al mirall sobre la silueta de la persona. Desconec una mica els temes tècnics, però em genera dubtes el fet de la llum sobre el mirall que pugui anul·lar la silueta de la persona. Tot és qüestió de provar-ho, oi? Desitjo que hagis pogut trobar la forma, ja que la proposta em sembla increïble!
Amb ganes de veure el resultat!
Maria