Segons Daniel de Gracia, la teoria del reflex, d’arrels marxistes, concep la realitat objectiva a través de la qual l’humà adquireix coneixement i forma (de Gracia,?). Una construcció social de la identitat.
La filòsofa Judith Butler diu que “el gènere és la representació estilitzada del cos, un conjunt d’actes repetits en un marc estrictament regulador que va quallant al llarg del temps per produir l’aparença i la sensació d’alguna cosa natural, permanent” (Garcés,2019). Per tant, el gènere i totes les classes subordinades (raça, classe) són una ficció cultural, un efecte performatiu d’actes reiterats on no hi ha res d’autèntic.
La cosificació dels cossos forma part de l’estratègica visual estereotipada dels mitjans de comunicació que contribueixen a configurar constantment l’estètica i moda del cos. La representació és un aparell privilegiat de generació/difusió d’ideologia (Ruido,2004). L’eina predilecta del poder capitalista i patriarcal hegemònic.
Amb aquest projecte d’instal·lació artística pretenc, a través del reflex, criticar i desconstruir aquesta representació estereotipada, construida i imposada de la identitat, per iniciar una nova construcció subjectivades del ventre matern, una oportunitat per a començar de nou. Però… abans de tornar a néixer, s’ha de morir.
Convido a l’espectador a reflexionar el reflex de mirall, a través del mateix reflex. Un qüestionament retòric, que va més enllà del reflex estigmatitzat.
La instal·lació serà una experiència única, individual i íntima. Constarà d’una cadira col·locada davant d’un mirall. Darrere el visitant s’instal·larà un projector en alçada, que projectarà sobre el mirall a una distància i col·locació estratègica, per tal que el reflex de la peça videogràfica es reflecteixi en el cos de l’espectador i que aquest en pugui veure el reflex a través del mirall.
Una altra possibilitat a valorar és que el projector projecti directament sobre el cos de l’espectador i que aquest visualitzi el reflex a través del mirall. Aquesta opció seria vàlida, però conceptualment m’interessa més l’altra.
Actualment, estic component l’ambient sonor de l’espai i pretenc construir una narració videogràfica i sensorial a partir d’una varietat de tipologies d’imatges; fotografies, radiografies, imatges construïdes a partir d’imatges d’arxiu i programari tecnològic específic, imatges antigues amb característiques que qüestionen l’estètica i la norma tant artística com cultural… Imatges que aportin bellesa a un relat poètic on la música i un text narrat acompanyaran al viatger a transcendir l’activitat imperant del neocòrtex. Una immersió cap a l’essència més pura.
Comparteixo algunes de les imatges que estic recopilant i component.
Reproductor d'àudio
Reproductor d'àudio
Reproductor d'àudio
Bibliografia
De Gracia, Daniel. Teoria del reflex, Gust, Mediació, Espècies de capital, Nivel de cultura. Glossari de termes de sociología de l’art. PID_00267434
Garcés, Marina.2019. El problema de la diferència PID_00155355
Ruído, Maria (2004) ¡Mamá, quiero ser artista! Apuntes sobre la situación de algunas
trabajadoras en el sector de la producción de imágenes, aquí y ahora. A la deriva por
los circuitos de la precariedad femenina. Madrid: Traficantes de Sueños.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Xènia!
Em resulta molt interessant l’audio. Suggerent. I la idea de veure’s reflectit en un mirall per a treballar de forma individual m’agrada, però al fòrum vas escriure: “projectar sobre el cos de l’espectador”, i en aquesta entrada no parles sobre això. Has canviat d’idea? Es projectarà alguna peça de videocreació? Podries desenvolupar una mica més la idea?
Per altra banda, m’ha vingut un artista al cap quan he llegit i escoltat l’audio, Núria Güell. A veure si et pot ser d’ajuda.
Gràcies!
Salutacions,
Hola, de nou!
Disculpa, no havia vist el primer post!! Ara tinc les coses més clares, jeje! Em sembla súper interessant, encara més! Em ve al cap la idea de reduir més l’espai o aïllar més l’espectador per crear un clima més ìntim si es possible. M’agrada la sensibilitat amb la que parles i descrius la teva feina, segur que es veu reflectida a la peça.
M’agradaria recomanar-te una fotografa, la Gertrude Käsebier. Crec que la seva temàtica i la seva forma de pensar van molt lligades al que he pogut veure del teu treball.
Gràcies i disculpa l’enrrenou!
Salut!